Detailansicht

Cartes a la meva mare

eBook - Correspondència 1950-1963. Seleccionada i editada amb comentaris per Aurelia Schober Plath, Astrolabi
ISBN/EAN: 9788419332554
Umbreit-Nr.: 1380661

Sprache: Keine Angabe
Umfang: 640 S., 11.01 MB
Format in cm:
Einband: Keine Angabe

Erschienen am 08.11.2023
Auflage: 1/2023


E-Book
Format: EPUB
DRM: Digitales Wasserzeichen
€ 14,99
(inklusive MwSt.)
Sofort Lieferbar
  • Zusatztext
    • Des que va començar els estudis a l'Smith College fins al dia de la seva mort, Sylvia Plath va mantenir una correspondència regular amb la seva mare i els seus éssers més estimats. A les cartes que escrivia hi explicava com vivia les experiències acadèmiques, amoroses, la relació amb el marit, Ted Hughes, i els dubtes que li sorgien com a escriptora i, també, com a mare.Aquestes cartes mostren la vida de Sylvia Plath des de la seva vessant més personal, amb una prosa lliure i vital que s'enlaira en tota la seva plenitud. Escrites amb la mateixa lucidesa que caracteritza la seva poesia i la seva prosa, ens deixen veure l'escriptora que hi ha darrere de les exigències estilístiques, la por i el neguit de viure.
  • Autorenportrait
    • Sylvia Plath (1932-1963) va néixer a Boston, Massachusetts. Reconeguda com una de les principals poetes confessionals del segle XX, és autora d'obres de poesia i de narrativa, principalment, tot i que també va escriure teatre, reportatges, cartes i contes infantils. L'any 1960 va publicar El Colós (Jardins de Samarcanda, 2019), i tres anys després, pocs mesos abans de morir, la seva única novel·la, La campana de vidre (Periscopi, 2019), fortament autobiogràfica i signada amb el pseudònim de Victoria Lucas. L'any 1981, un recull dels seus millors poemes, titulat The collected poems, va guanyar el Premi Pulitzer i es va convertir així en la primera autora a rebre aquest premi pòstumament. La prosa de Plath, suggeridora, profundament simbòlica i amb especial sensibilitat pels detalls, mostra l'imaginari d'una ment brillant atrapada en la lluita contra els convencionalismes socials i el fantasma de la depressió.